Les muntanyes dels déus

No sóc especialment amic dels rècords. De fet, penso que són molt injustos perquè donen un immens mèrit al primer i molt poc al segon.
És evident que Usain Bolt és un atleta esplèndid, però quants podrien dir qui és el següent del rànquing i que no deu ser lent precisament?

El mateix passa amb les coses o els fenòmens naturals. Per uns mísers 233 m, hi ha veritables cues per pujar l'Everest i pocs s'aventuren al K2, que segons diuen els experts representa un repte molt més difícil.
S'ha de dir, però, que l'Everest potser no és la muntanya més alta de la Terra; depèn des d'on ho mesurem. Si no tenim present el mar, la muntanya més alta és el Mauna Kea, un volcà hawaià inactiu de 10.203 m d'alt si el comptem des de la base, que és al fons del mar. A l'Everest se li compta l'alçada des del nivell del mar encara que, és clar, no neix pas al nivell del mar. Bé, en el fons, tot té una importància relativa, interessant sobretot per als afeccionats als rècords.

El Mauna Kea, la muntanya blanca per als hawaians.

Els volcans hawaians són especialment immensos. Neixen en el que s'anomena un punt calent, fenomen no del tot entès, que provoca l'aparició de magmes en superfície en zones inesperades. Aquests magmes són molt fluids i s'extenen en forma de lava per una gran superfície. Per tant, són molt amplis i, si passa prou temps, poden ser prou alts, encara que per la gran amplitud tenen una forma força aplanada (en escut). Per tant, acaben tenint un volum que fa empal·lidir el cim més orgullós de l'Himàlaia.
Per a què us feu una idea, el Mauna Loa, el cosí actiu del Mauna Kea és considerat la muntanya més gran de la Terra, amb un volum d'uns 75.000 km cúbics; empetiteix l'Everest que està pels volts d'uns 2400 km cúbics.

El Mauna Loa en plena erupció, amb les seves laves fluïdes.

Al Mauna Loa, però li ha sortit l'última setmana un competidor seriós. Es tracta del Tamu Massif, un volcà extingit fa 140 milions d'anys que descansa al fons del Pacífic, a uns 1500 km a l'Est del Japó. No és excepcionalment alt, uns 4000 m d'alçada, però s'extén al llarg de 650 km. Per això podria ser més voluminós que el Mauna Loa.

Situació del Tamu Massif respecte el Japó.

No és que es conegués aquesta estructura, el que passa és que l'estudi que han publicat recentment geòlegs de la Universitat A&M de Texas sembla demostrar que es tracta realment d'un sol volcà i no d'una cadena d'uns quants. Han escanejat els fluxos de lava amb ones sísmiques provocades per canons d'aire i han arribat a aquesta conclusió (conclusió amb la que no tots els experts estan d'acord, però).

El volcà és sobre un antic límit divergent de plaques litosfèriques. En aquests límits els magmes solen ser força fluids i per això cal esperar-hi volcans en escut. 

És molt gran, sí, però queda petit davant del gran monstre del Sistema Solar. Un altre volcà, també extingit, encara que hi ha certs dubtes al respecte, es menjaria amb patates Tamu Massif, perquè, malgrat ser una mica més curt, és molt més alt. Es tracta d'Olympus Mons.

Mart i Olympus Mons amb una línia blanca a la seva dreta.

És a Mart i fa gairebé 22 km d'alçada. No sorprèn el seu nom, el de la muntanya dels antics déus grecs; qui no s'imagina Zeus dalt d'aquesta immensa talaia. Al seu costat, el veritable Mont Olimp, la muntanya més alta de Grècia amb 2917 m, sembla la llar d'un déu menor.

Ja he dit que no sóc gaire amic de rècords; sí que ho sóc de números aclaparadors. M'ajuden amb una dosi d'humilitat que mai sobra.

PD: Deixo per al possible lector imaginar per què Mart pot tenir muntanyes molt més altes que la Terra.