12 d’octubre de 2013

En el buit de l'espai

He vist aquesta tarda la pel·lícula Gravity d'Alfonso Cuarón. Coneixia a Cuarón de El presoner d'Azkaban i de Children of Men ("Hijos de los hombres").
Em sembla un esplèndid director i havent-ne vist els tràilers i llegit les generoses crítiques, li tenia moltes ganes. Poques pel·lícules han reflectit la feina dels astronautes en un ambient realista. I és aquest realisme el que, al meu entendre, impacta més de la pel·lícula. 


Alfonso Cuarón, crack de la càmera
Començada a preparar abans que deixessin d'enlairar-se els últims shuttles, (el que dóna un cert aspecte anacrònic a la pel·lícula), el procés ha estat llarg i s'ha rodat en 3D amb pràcticament només dos actors. En un any particularment prolífic en pel·lícules de Ciència Ficció, aquesta ficció més o menys científica s'emporta la palma.


Endinsant-se en el buit de l'espai
No cal esperar en Gravity un argument especialment complex; és cine pur: la imatge, el ritme, els llarguíssims plans seqüència que t'atrapen, la tercera dimensió aportant profunditat al buit immens de l'espai, ... i el pànic de la protagonista en un ambient completament hostil, a mercè de les lleis de la Física newtoniana; quin tros de classe de Física es pot fer amb Gravity!

Les expectatives eren molt altes i, en casos així, un sol sortir decebut. Puc dir que en el meu cas només ho he estat una mica per algunes trampes del guió, especialment l'inversemblança absoluta d'una metgessa instal·lant un aparell de la seva invenció al Hubble, metgessa que per altra banda no sembla presentar un perfil psicològic massa estable per a ser astronauta.

Apart d'això, i d'alguns errors que només detecten els experts (us recomano les entrades el twitter de Neil deGrasse Tyson del 6 d'octubre així com aquest enllaç on explica el que sí li agrada de la pel·lícula), em sembla una molt bona pel·lícula de la que destacaria, apart del que he dit fa dos paràgrafs:

- Sandra Bullock, que com molts han destacat està esplèndida (llàstima haver de sacrificar la versió original pel 3D); porta amb solvència el pes de tota la pel·lícula.


La Dra. Ryan Stone (Sandra Bullock) intentant recordar el seu entrenament
- La importància que es dóna als programes espacials no americans, incloent les naus russes Soyuz i l'estació espacial xinesa Tiangong. Encara que tot comença amb una pífia dels russos.

- L'absència, en general, de so (no sempre, però), substituït per una música potent. Poc corrent en les pelis de l'espai.

- El penúltim pla, em sembla fantàstic, com un homenatge a la Terra (i que dóna nom a la pel·lícula, entenc).

No confio com alguns diuen, que aquesta pel·lícula sigui el principi de res però, crec que deixarà petja per tot el que aporta.

Si no l'heu vista encara, no us la perdeu. Millor anar-hi sense haver-ne vist res però si no podeu esperar, aquí una mostra:







3 comentaris:

  1. Manoi, no sabia que havia passat amb el teu blog i ara descobreixo que t'has mudat!
    Li he estat donant una ullada a les entrades i només puc dir que celebro que continuis actiu. Una salutació!

    ResponElimina
  2. Gràcies a la font d'IDEES que, com gotes o partícules han estat des dels inicis de la humanitat, he entès el rumb o timó de la vida (sempre parlant des d'un punt de vista egocèntric, com som tots els humans). Així que em deixaré portar per aquesta cascada d'informació que sempre ha estat rajant; però no m'hi enfonsaré.
    Em resulta difícil explicar el que sabem i el que se sap, però tot coneixement està obert a les estrelles: són energia, són colors, són enigmes, són matèria i són personalitats en forma de constel·lacions. També són i no seran sempre, ja que el temps és i serà sempre relatiu.
    P.D.: Ho poso per aquí per semblar anònim i perquè crec que consolides unes quantes d'aquestes gotes d'aigua d'aquesta afluència personal meva.
    P.D.:: No he llegit res d'AQUEST bloc però espero que tu si llegeixis això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'univers en la seva naturalesa afruitada i reconvertida en una inspiració imaginària: peró no d'una nau, sinó a tribor d'un dinàstic com Carles Seté o VII (al gusto del consumidor).

      Elimina